sinesolesileo@hotmail.es

Tel: (+34) 606 401 408

Josep Costa 
Aquest  vi és un homenatge a Josep Costa, don Pep Costa , com era conegut entre els seus veïnats. La seva arribada a aquesta part de Mallorca va suposar un gran canvi en tots els aspectes i atès que era inevitable l’arribada del turisme  la seva obra feu que aquesta es presentàs amb la seva cara més amable. La seva empremta millorà el paisatge i creà un ambient  plàcid entre els mallorquins de sempre i els nouvinguts que l’acompanyaren en la fundació de Cala d’Or. Així mateix, per entendre Cala d’Or hem de conèixer la trajectòria vital de Pep Costa. Quan ell arribà a Calonge i comprà Ses Puntetes ja era un home de prop de seixanta anys que havia viscut intensament els ambients culturals de Barcelona i era una persona de món.
Josep Costa i Ferrer (1876-1971) havia nascut a Eivissa i de ben jove la seva família es va traslladar a Mallorca (1888), on va començar estudiar a l'Escola de Belles Arts. Vuit anys més tard, juntament amb sa família s'instal·là a Barcelona, on va començar els estudis d’arquitectura que va abandonar per dedicar-se a dibuixar. Començà a publicar caricatures i dibuixos polítics i socials d'un fort contingut irònic i satíric a les principals revistes il·lustrades:Cu-cut!, La Tomasa, El Rector de Vallfogona, La Rambla; es distingí sobretot pels seus treballs a L'Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia, dues de les principals revistes humorístiques barcelonines, on col·laborà durant més de trenta anys i on no amagà la seva simpatia pel catalanisme d’esquerres.
Durant la seva carrera utilitzà diversos pseudònims, però fou el de Picarol amb què aconseguí més popularitat. Va ser tertulià als Quatre Gats,  allà es va fer amb Picasso, Nonell, Mir, Opisso, Eugeni d'Ors, Ramon Casas i especialment Santiago Rusiñol, amb qui establí una forta amistat. Costa fou el 1913 el creador gràfic del personatge de "El senyor Esteve", que utilitzà per fer humor crític i satíric. Durant la Primera Guerra Mundial, publicà el llibre Kultur antología bárbara de los tiempos modernos (1915), amb text de Rusiñol i les seves caricatures. S'afeccionà a l'arqueologia i entre 1912 i 1916 engegà diverses excavacions a la seva illa natal. El 1928 i després d’una breu incursió comercial a Chicago, s'instal·là definitivament a Mallorca i hi obrí les Galeries Costa, punt de trobada dels artistes de les Pitïuses. Sense deixar de dibuixar, col·laborà amb articles i il·lustracions en periòdics illencs com l'Heraldo de Ibiza, Diario de Ibiza, El Día, La Nostra Terra i Baleares.
Reubicat  a Mallorca, Pep Costa projectà una urbanització a la badia de Pollença però frustrada aquesta empresa, traslladà el seu projecte a la costa de Calonge, coneguda com Ses Puntetes (1933).  En el projecte de Cala d’Or Don Pep hi implicà gent de tot arreu, des  del Folklorista Mulet, en Miquel Cordella de Felanitx, la pintora i aventurera Lene Schneider,  fins a la mateixa viuda de Rodolfo Valentino, entre d’altres.  Pep Costa entengué la importància d’equilibri entre urbanisme i natura. Hi implantà les característiques cases eivissenques, mai de dimensions excessives i sempre revoltades de la vegetació característica de la zona: sivines, pins i mates que ell mateix protegia i en promovia el seu creixement. Havia de ser una colònia d’artistes, gent d’esperit lliure i creador i les condicions ambientals eren molt importats. El cop d’estat del 36 i la guerra que se’n derivà va interrompre el seu desenvolupament. Acaba aquella terrible guerra va costar reprendre aquell projecte;  tot i això, la constància i l’ànim optimista de don Pep , amb l’ajuda de nova gent que s’afegia al seu somni va fer que durant els darrers anys de la seva vida ves fer-se realitat un poble que era model d’equilibri entre els humans i el paisatge i on s’hi sentia llibertat. Als primers fundadors i als locals a poc a poc  s’hi afegiren més pintors, més treballadors, més cantants, més cambrers, escriptors, ... Els darrers anys el seu fill Antoni va ser el més estret i fidel col·laborador però va morir poc abans que el mateix Pep Costa. Cala d’Or no va ser només un somni, va ser un lloc real i encara trobareu gent que us en parlarà i que vos contaran anècdotes d’aquell anys o sobre el mateix Pep Costa.
A Pep Costa, amb agraïment.

Entrada Viquipèdia: Josep Costa i Ferrer
Torres Planells, Sonia, Josep Costa Ferrer Picarol, Res Publica Edicions, Eivissa 2001
Vadell Vallbona, Pau i altres, Cala d’Or 75 anys,  Dies i Coses-Es Majoral, Pollença 2009 

Josep Costa
This wine is a tribute to Josep Costa, Don Pep Costa, as it was known among its neighbors. His arrival in this part of Majorca meant a great change in all aspects and given that the arrival of tourism was inevitable, his work meant that it was presented with his most kind face. His mark improved the landscape and created a peaceful atmosphere among the Mallorcans of always and the newcomers who accompanied him at the foundation of Cala d'Or. Also, to understand Cala d'Or we have to know the vital trajectory of Pep Costa. When he arrived in Calonge and he bought Ses Puntetes he was already a man of about sixty years who had lived intensely the cultural environments of Barcelona and was a person of the world.
Josep Costa i Ferrer (1876-1971) was born in Ibiza and from very young his family moved to Mallorca (1888), where he began to study at the School of Fine Arts. Eight years later, along with his family he settled in Barcelona, ​​where he began his architectural studies he left to devote himself to drawing. He began to publish cartoons and political and social drawings of a strong ironic and satirical content in the main illustrated journals: Cu-cut !, La Tomasa, El Rector de Vallfogona, La Rambla; He distinguished himself mainly for his work in L'Esquella de la Torratxa and in La Campana de Gracia, two of the main humorous magazines in Barcelona, ​​where he worked for more than thirty years and where he did not hide his sympathy for Catalan leftist.
During his career he used several pseudonyms, but it was Picarol's, with which he became more popular. He was a young man at the Quatre Gats, there he did with Picasso, Nonell, Mir, Opisso, Eugeni d'Ors, Ramon Casas and especially Santiago Rusiñol, with whom he established a strong friendship. Costa was the graphic creator of "El señor Esteve" in 1913, which he used to make critical and satirical humor. During the First World War, he published the book Kultur antología barbará de los tiempos modernos (1915), with text by Rusiñol and his caricatures. He joined the archeology and between 1912 and 1916 he began several excavations on his native island. In 1928 and after a brief business incursion in Chicago, he settled permanently on Mallorca and opened the Galleries Costa, a meeting point for the artists of the Pitiuses. Without stopping drawing, he collaborated with articles and illustrations in Icelandic newspapers such as the Heraldo de Ibiza, Diario de Ibiza, El Día, Nuestra Terra and Baleares.
Relocated to Mallorca, Pep Costa planned an urbanization in the Bay of Pollença but frustrated this company, moved his project on the coast of Calonge, known as Ses Puntetes (1933). In the Cala d'Or Don Pep project, people from all over the world, from the Mulet Folklorist, Miquel Cordella de Felanitx, the painter and adventurer Lene Schneider, went to the same widow of Rodolfo Valentino, among others. Pep Costa understood the importance of balance between urbanism and nature. He introduced the characteristics of Ibizan houses, never excessive and always overwhelming dimensions of the vegetation characteristic of the area: sivines, pines and bushes that he himself protected and promoted its growth. It had to be a colony of artists, people of free spirit and creator and the environmental conditions were very important. The coup d'etat of the 36th and the war that led to it interrupted its development. That terrible war ended that time he had to resume that project; Nevertheless, the perseverance and optimistic spirit of Don Pep, with the help of new people who added themselves to his dream, caused that during the last years of his life you become a people that was a model of balance between humans and the landscape and where freedom was felt. The first founders and locals gradually added more painters, more workers, more singers, more waiters, writers, ... In the last years, his son, Antoni, was the closest and most faithful collaborator but he went He died shortly before Pep Costa himself. Cala d'Or was not just a dream, it was a real place and you will still find people who will talk to you and tell you anecdotes about that one year or about Pep Costa himself.
To Pep Costa, with gratitude.

Wikipedia Entry: Josep Costa i Ferrer
Torres Planells, Sonia, Josep Costa Ferrer Picarol, Res Publica Edicions, Eivissa 2001
Vadell Vallbona, Pau and others, Cala d'Or 75 years, Days and Things-Es Majoral, Pollença 2009

Josep Costa
Este vino es un homenaje a Josep Costa, don Pep Costa, como era conocido entre sus vecinos. Su llegada a esta parte de Mallorca supuso un gran cambio en todos los aspectos y dado que era inevitable la llegada del turismo su obra haga que ésta se presentara con su cara más amable. Su huella mejoró el paisaje y creó un ambiente plácido entre los mallorquines de siempre y los recién llegados que le acompañaron en la fundación de Cala d'Or. Asimismo, para entender Cala de Oro debemos conocer la trayectoria vital de Pep Costa. Cuando él llegó a Calonge y compró Ses Puntetes ya era un hombre de cerca de sesenta años que había vivido intensamente los ambientes culturales de Barcelona y era una persona de mundo.
Josep Costa y Ferrer (1876-1971) había nacido en Ibiza y muy joven su familia se trasladó a Mallorca (1888), donde comenzó estudiar en la Escuela de Bellas Artes. Ocho años más tarde, junto con su familia se instaló en Barcelona, ​​donde comenzó los estudios de arquitectura que abandonó para dedicarse a dibujar. Empezó a publicar caricaturas y dibujos políticos y sociales de un fuerte contenido irónico y satírico en las principales revistas ilustradas: Cu-cut !, La Tomasa, El Rector de Vallfogona, La Rambla; se distinguió sobre todo por sus trabajos en L'Esquella de la Torratxa y en La Campana de Gracia, dos de las principales revistas humorísticas barcelonesas, donde colaboró ​​durante más de treinta años y donde no ocultó su simpatía por el catalanismo de izquierdas.
Durante su carrera utilizó varios seudónimos, pero fue el de Picarol con que consiguió más popularidad. Fue tertuliano los Cuatro Gatos, allí se hizo con Picasso, Nonell, Mir, Opisso, Eugeni d'Ors, Ramon Casas y especialmente Santiago Rusiñol, con quien estableció una fuerte amistad. Costa fue el 1913 el creador gráfico del personaje de "El señor Esteve", que utilizó para hacer humor crítico y satírico. Durante la Primera Guerra Mundial, publicó el libro Kultur antología bárbara de los tiempos modernos (1915), con texto de Rusiñol y sus caricaturas. Aficionó a la arqueología y entre 1912 y 1,916 emprendió varias excavaciones en su isla natal. En 1928 y después de una breve incursión comercial en Chicago, se instaló definitivamente en Mallorca y abrió las Galerías Costa, punto de encuentro de los artistas de las Pitiusas. Sin dejar de dibujar, colaboró ​​con artículos e ilustraciones en periódicos isleños como el Heraldo de Ibiza, Diario de Ibiza, El Día, Nuestra Tierra y Baleares.
Reubicado en Mallorca, Pep Costa proyectó una urbanización en la bahía de Pollença pero frustrada esta empresa, trasladó su proyecto en la costa de Calonge, conocida como Ses Puntetes (1933). En el proyecto de Cala d'Or Don Pep hay implicó gente de todas partes, desde el folklorista Mulet, Miquel Cordella de Felanitx, la pintora y aventurera Lene Schneider, hasta la misma viuda de Rodolfo Valentino, entre otros. Pep Costa entendió la importancia de equilibrio entre urbanismo y naturaleza. Hay implantó las características casas ibicencas, nunca de dimensiones excesivas y siempre curvas de la vegetación característica de la zona: sabinas, pinos y matas que él mismo protegía y en promovía su crecimiento. Debía ser una colonia de artistas, gente de espíritu libre y creador y las condiciones ambientales eran muy importantes. El golpe de estado del 36 y la guerra que se derivó interrumpió su desarrollo. Termina aquella terrible guerra costó retomar aquel proyecto; sin embargo, la constancia y el ánimo optimista de don Pepe, con la ayuda de nueva gente que esta en su sueño hizo que durante los últimos años de su vida ve hacerse realidad un pueblo que era modelo de equilibrio entre los humanos y el paisaje y donde se sentía libertad. A los primeros fundadores y los locales poco a poco se añadieron más pintores, más trabajadores, más cantantes, más camareros, escritores, ... En los últimos años su hijo Antoni fue el más estrecho y fiel colaborador pero murió poco antes de que el mismo Pep Costa. Cala d'Or no fue sólo un sueño, fue un lugar real y aunque encontrará gente que te hablará y que os contarán anécdotas de aquel años o sobre el mismo Pep Costa.
A Pep Costa, con agradecimiento.

Entrada Wikipedia: Josep Costa y Ferrer
Torres Planells, Sonia, Josep Costa Ferrer Picarol, Res Publica Ediciones, Ibiza 2001
Vadell Vallbona, Paz y otros, Cala de Oro 75 años, Días y Cosas-Se Majoral, Pollença 2009

Josep Costa
Dieser Wein ist eine Hommage an Josep Costa, Don Pep Costa, wie es bei seinen Nachbarn bekannt war. Seine Ankunft in diesem Teil von Mallorca bedeutete eine große Veränderung in allen Aspekten und angesichts der Tatsache, dass die Ankunft des Tourismus unvermeidlich war, bedeutete seine Arbeit, dass es mit seinem freundlichsten Gesicht präsentiert wurde. Seine Marke verbesserte die Landschaft und schuf eine friedliche Atmosphäre unter den Mallorquern von immer und den Neuankömmlingen, die ihn bei der Gründung von Cala d'Or begleiteten. Um Cala d'Or zu verstehen, müssen wir auch die Lebenskurve von Pep Costa kennen. Als er in Calonge ankam und er Ses Puntetes kaufte, war er bereits ein Mann von ungefähr sechzig Jahren, der intensiv die kulturellen Umgebungen von Barcelona gelebt hatte und ein Mensch der Welt war.
Josep Costa i Ferrer (1876-1971) wurde auf Ibiza geboren und zog von klein auf nach Mallorca (1888), wo er ein Studium an der Schule der schönen Künste begann. Acht Jahre später ließ er sich mit seiner Familie in Barcelona nieder, wo er seine Architekturstudien begann, die er aufgegeben hatte, um sich dem Zeichnen zu widmen. Er begann, Karikaturen und Zeichnungen eines starken politischen und sozialen Inhalten zu den wichtigsten ironischen und satirischen Illustrierten zu veröffentlichen: Cu-Cut, Der Tomasa, der Rektor der Vallfogona, La Rambla; zeichnet sich vor allem durch seine Arbeit Esquella die Torratxa und La Campana de Gràcia, die zwei Haupt-humoristische Barcelona, ​​wo er mehr als 30 Jahre gearbeitet und wo nicht ihre Sympathie für die katalanische Linke verstecken.
Während seiner Karriere verwendete er mehrere Pseudonyme, aber es war Picarol, mit dem er populärer wurde. Es war die Talkshow Quatre Gats, war Picasso, Nonell, Mir, Opisso Eugeni d'Ors, Ramon Casas und Santiago Rusiñol insbesondere, die eine starke Freundschaft gegründet. Costa war 1913 der Grafiker von "El Señor Esteve", mit dem er kritischen und satirischen Humor produzierte. Während des Ersten Weltkrieges veröffentlichte er das Buch Kultur antología barbará de los tiempos modernos (1915), mit Texten von Rusiñol und seinen Karikaturen. Er trat der Archäologie bei und zwischen 1912 und 1916 begann er mehrere Ausgrabungen auf seiner Geburtsinsel. Im Jahr 1928 und nach einem kurzen Geschäftseinbruch in Chicago ließ er sich dauerhaft auf Mallorca nieder und eröffnete die Galleries Costa, einen Treffpunkt für die Künstler der Pitiusen. Ohne mit dem Zeichnen aufzuhören, arbeitete er mit Artikeln und Illustrationen in isländischen Zeitungen wie dem Heraldo de Ibiza, dem Diario de Ibiza, El Día, Nuestra Terra und den Balearen zusammen.
Verlagert in Mallorca, entworfen Pep Costa ein Wohngebiet von Pollensa Bay verfehlte aber das Unternehmen sein Projekt vor der Küste von Calonge bewegt, bekannt als Ses Puntetes (1933). Der Entwurf der Cala d'Or Don Pep implizierte Menschen sind überall, von dem Volkskundler Mulet, Cordell Miquel Felanitx und abenteuerlich Malern Lene Schneider, auf die gleiche Witwe von Rudolph Valentino, unter anderem. Pep Costa hat die Bedeutung des Gleichgewichts zwischen Urbanismus und Natur verstanden. Er führte die Merkmale der ibizenkischen Häuser ein, nie exzessive und immer überwältigende Dimensionen der Vegetation, die für das Gebiet charakteristisch sind: Pflanzen, Kiefern und Büsche, die er selbst bewahrte und förderte. Es musste eine Kolonie von Künstlern sein, Menschen mit freiem Geist und Schöpfer und die Umweltbedingungen waren sehr wichtig. Der Staatsstreich des 36. und der Krieg, der dazu führte, unterbrachen seine Entwicklung. Dieser schreckliche Krieg endete zu dieser Zeit, als er dieses Projekt wieder aufnehmen musste; Nichtsdestoweniger hat die Beharrlichkeit und der optimistische Geist von Don Pep, mit der Hilfe von neuen Leuten, die sich seinem Traum hinzugefügt haben, bewirkt, dass Sie während der letzten Jahre seines Lebens ein Volk geworden sind, das ein Modell war der Balance zwischen Mensch und Landschaft und wo Freiheit empfunden wurde. In den frühen Gründer und Einheimischen langsam mehr Künstler hinzufügen, mehr Arbeiter, mehr Sänger, die meisten Barkeeper, Schriftsteller ... In den letzten Jahren sein Sohn Antonio war der engste Mitarbeiter und treu, aber Er starb kurz vor Pep Costa selbst. Cala d'Or war nicht nur ein Traum, es war ein echter Ort und Sie werden immer noch Leute finden, die mit Ihnen sprechen und Ihnen Anekdoten über dieses eine Jahr oder über Pep Costa selbst erzählen.
An Pep Costa, mit Dankbarkeit.

Wikipedia-Eintrag: Josep Costa i Ferrer
Torres Planells, Sonia, Josep Ferrer Picarol, Res Publica Edicions, Eivissa 2001
Vadell Vallbona, Pau und andere, Cala d'Or 75 Jahre, Tage und Dinge-Es Majoral, Pollença 2009