sinesolesileo@hotmail.es

Tel: (+34) 606 401 408

La Tradició

Les terres de Mallorca tenen una llarga tradició en l’elaboració de vins de tota casta. Es diu que els romans van portar les vinyes amb ells i, les van plantar, tal i com han fet amb tantes altres coses.

 

En el seu tractat de Naturalis Historiæ (Història Natural), Cayo Plinio Secundo (23-79 DC), més conegut com a Plini el Vell, va comentar sobre els esforços enològics de Mallorca i l'art de l'elaboració del vi. Aquest afirmava categòricament que els vins de l'illa eren iguals en qualitat als millors vins d'Itàlia, el seu país d'origen.

Quan el rei Jaume I va conquerir l'illa, l’any 1229, Benahabet li va donar al rei invasor raïm de gran qualitat. A la zona de Santanyí, el vi es cultivava ja al segle XIII. Durant la dècada de 1880, unes 580 quarterades de terra van ser conreades amb vinyes (més o menys unes 420 hectàrees). Però dissortadament, la plaga de la fil·loxera, provocada per un insecte agressiu va destruir quasi la totalitat de les vinyes de Mallorca, i alhora, també les de Santanyí, al voltant de 1895. 

A Son Alegre vam plantar noves vinyes el 2004 i vam produir els nostres primers vins el 2008, els quals estaven llestos per la seva comercialització l’any 2010. El nostre, ara, és el primer vi de la regió de Santanyí després de més de 100 anys.

La natura ens ajuda a fer un vi millor.

Un camp sense arbres és com una planta sense flors:

Son Alegre va ser una vaqueria i anava encaminada a ser una urbanització de gran impacte. Ara, gràcies a en Miquel Manresa, és un verger de cultius ecològics. 

 

Des de quan dus Son Alegre?

Vaig comprar Son Alegre el 2002 a uns alemanys que hi volien fer una urbanització, amb 20 parcel•les, que no va anar bé. Abans hi havien hagut ametlers i després, els darrers 20 anys, una vaqueria i ovelles.

 

Quins cultius hi tens?

Hi volia sembrar arbres perquè una terra sense arbres és com una planta sense flors. Vaig sembrar vinya, garrovers i olivar. Volia que els arbres estassin bé i els vaig sembrar amb un marc de 8 x 8. M’agradaria fer un petit bosc d’arbres que facin que la finca es pugui mantenir: poder viure del que és nostre i dins el que és nostre.

Havies fet de pagès?

Vaig néixer a Calonge, en una família pagesa. Però des dels 16 anys m’he dedicat al turisme. Amb els anys veig que no sols són els doblers els que et donen qualitat de vida. La meva idea és que el dia que me’n vagi hagi col·laborat en deixar un espai positiu per la societat. 

Quina casta de vinya has fet?

He sembrat 3 hectàrees de cabernet, merlot, sirah i petit verdot, de negres, i de blancs chardonnay i malvasia. La pròxima plantació serà de callet i varietats autòctones. Enguany hem començat a vinificar a Ca n’Armero.

 

Què més hi tens?

La finca té 51 hectàrees i encara hi podem sembrar més olivar i un poquet més de vinya. Tenim 60 ovelles i una dotzena de cabres mallorquines. Tot és ecològic. Sembrem xeixa santanyinera i un poc d’ordi i llegum per fer d’adob natural.

 

Com és l’olivar i el teu oli?

Les oliveres són arbequines i he començat a fer oli. Enguany he començat a embotellar l’oli Sileo que ve de la frase llatina

‘’sine sole sileo’, que és en el nostre rellotge de sol, i vol dir: ‘sense sol, estic en silenci’. Sense sol som morts.

 

T’ha estat fàcil treure aquest producte?

Du molta feina fer un oli. Amb 6 hectàrees férem 10.000 kg d’oliva i n’han sortit 1.100 litres. O feim rendiment o feim qualitat. L’oliva s’ha de collir en el seu moment òptim. Aquí és bastant calent, a mitjan octubre ja hi ha oliva bona per collir, però té molta d’aigua encara. Com més tard la culls més rendiment, però també més oxidació i més acidesa. Hem fet un oli baix d’acidesa, molt aromàtic i molt afruitat.

Has tingut problemes de plagues?

Mallorca és un dels llocs on és difícil fer olivar ecològic degut a la mosca. L’hem combatuda amb botelles amb fosfat biamònic. N’agafam moltes. Quan és verda l’embrutam amb caolí (argila) i la mosca té vessa. Llavors amb un producte natural l’esquitxam de nit i si ferim la mosca la matam, però l’endemà ja no hi ha cap efecte. Així defensam la producció, però du molta feina.

Com veus la funció de l’agricultura a Mallorca?

Mallorca és un jardí. A pesar de tot és un verger. Els hotelers ho haurien de veure, perquè tots anam dins el mateix vaixell. Si aquest jardí no hi fos no seria res igual. No estaria malament que una part dels recursos generats pel turisme es reinvertissin en el jardí. Si els productes poguessin arribar al consumidor final també molt de marge quedaria en part cap als productors. Els pagesos desapareixen perquè els pares han volgut que els fills facin altres coses. Ara tenim un camp buit, sense persones, i això ens demostra que qualque cosa falla i que l’hem de canviar.

 

Que hi podem fer per canviar això?

 Passen 12 milions de persones i no som capaços de vendre’ls la nostra ametla. Amb l’ametla es podria fer molt i amb el garroví també. Ho tenim massa embullat, no ens hem encarregat de valorar el que tenim i allà on vivim. I estam envoltats d’un jardí. Si avui mateix poguéssim passejar amb un avionet i veure l’illa des de dalt ens meravellaríem. El turisme s’ha de combinar amb el món rural i els seus productes. És la solució per reactivar el camp.

 

Què en penses dels ajuts?

Compleixen una funció necessària davant la manca de rendibilitat de les finques, ja que incentiven els joves a mantenir-se, permetent-los tirar endavant, i el futur del camp és a les mans dels joves.

(L'article anterior és d'una entrevista amb el nostre Miquel Manresa, fet per Mateu Morro per dbalears.cat el 27 d'abril de 2011)

El vi Son Alegre està fet amb l'amor per la nostra terra.

Sine Sole Sileo és una frase llatina que significa ‘Sense el sol, em quedo en silenci’.

Els nostres besavis 

Antoni Manresa i la seva esposa Maria eren els nostres besavis. Ells eren simples grangers. Van exercir l'agricultura ecològica, perquè l'agricultura llavors era operada així en qualsevol lloc de Mallorca; no hi havia una altra opció. El seu treball a la terra es va fer d'acord a les normes biodinàmiques perquè com hem dit, era l'única forma. Els agricultors de principis del segle XIX es basaven en les fases de la lluna; aquesta era la forma de vida en general. Ells conreaven la terra, d'acord amb la temporada i sempre amb respecte a la natura. Per a un agricultor en aquell temps no hi havia cap altre curs d'acció. El que era normal llavors, és clar, lamentablement s'ha perdut amb el temps a causa del suposat progrés, i perquè les multinacionals ho han volgut així per als seus propis interessos.

1/5