sinesolesileo@hotmail.es

Tel: (+34) 606 401 408

Blai Bonet 2016

Vinyes Son Alegre dediquen la collita del 2016 a homenatjar Blai Bonet i Rigo

(Santanyí 1926 – Cala Figuera 1997,)poeta, escriptor i crític d'art.

 

El poeta santanyiner és un dels  més reconeguts dins la literatura catalana. Amb els seus primers poemes ja va destacar i va rompre amb la tendència de l'Escola Mallorquina, la imperant en l'època.

 

Fill de família humil, amb deu anys va ingressar al seminari de Palma, però en sortí pocs anys després a causa de la seva malaltia pulmonar. Allà conegué els clàssics: Ovidi, Virgili, Plató...

 

La malaltia en condicionaria tota la vida. Durant l'estada al sanatori de Caubet, a Bunyola, va començar a escriure la famosa novel·la El mar, que fou premi Joanot Martorell el 1957, publicada un any després i que ha estat portada al cinema molts anys després per Agustí Villaronga. Al sanatori va començar a escriure també els primers poemaris, Quatre poemes de setmana santa (1950), i Entre el coral i l'espiga (1952). Gràcies a Bernat Vidal i Tomàs es va donar a conèixer a les tertúlies literàries del moment i feu el bot literari a Catalunya amb Cant Espiritual, llibre que va  guanyar el premi "Ossa Menor" de l'any 1952.

El 1956, un grup d'intel·lectuals barcelonins, capitanejats pel poeta Carles Riba, van fer passes per poder portar a Blai Bonet a sotmetre's a tractaments mèdics al Principat. Allà fou una temporada a Riells del Montseny i passà a treballar a l'Editorial La Polígrafa, dedicada a temes d'art. Guanyà el prestigiós premi Carles Riba el 1962 amb un llibre molt destacat al moment i que ha estat senyalat com un dels més importants de l'autor: L'Evangeli segons un de tants. Després d'alguns llibres més de versos, l'any 1987 és el del seu redescobriment. Amb el llibre de poemes El jove, Bonet va guanyar la Lletra d'Or, el Premi Nacional de la Crítica, i el Premi de la Generalitat de Catalunya. És l'inici de la recuperació de la seva figura, dels homenatges i dels honors que va culminar l'any 1990, amb la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.


Pel que fa a la narrativa Blai Bonet incorporà a la literatura catalana els corrents narratius que triomfaven a l'estranger: Existencialisme, experimentalisme, etc són adaptats al món personal de l'escriptor. Judes i la primavera (1963), Míster Evasió (1969), Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972). També va escriure una obra de teatre, amb moltes influències lorquianes, Parasceve (1958) i quatre llibres de memòries: Els ulls (1973) i La mirada (1975), La motivació i el film (1990) i Pere Pau (1992).

Per indicació mèdica, Blai Bonet havia tornat definitivament a Santanyí el 1972 i va començar una vida retirada dels cercles literaris. Un dels únics homenatges que sabem que sí que li va fer molta il·lusió, fou que posassin el seu nom a l'escola pública de Santanyí. El 2003 obria el Centre de Poesia Contemporània per custodiar i estudiar la seva obra i s'espera que el 2020 s'obri, finalment, la reforma de la casa natal.